Puigdemont, personatge i estratègia

Puigdemont, personatge i estratègia

"Sense Carles Puigdemont, el PDeCAT es queda en una eina antiquada i ancorada encara en un règim que cau a càmera lenta"

El problema del PDeCAT és que només és una estructura, sense projecte ni lideratge. Són despatxos que encara poden decidir on van una part dels recursos d'aquest país i qui es beneficia d'alguns nomenaments. És a dir, la vella política d'un país que ja no té incentius per recular fins a l'època en què CiU i PSC es repartien fins i tot les oportunitats de corrupció. El gruix de les classes mitjanes fa temps que considera il·legítim l'Estat que els va fer passar por l'1-O i que manté intacta la voluntat repressiva.
Per això sense Carles Puigdemont el PDeCAT es queda en una eina antiquada i ancorada encara en un règim que cau a càmera lenta. En realitat les perspectives electorals d'una oferta d'aquest tipus no anirien gaire més enllà de les que va obtenir aquella UDC en solitari que va quedar-se sense representació parlamentària l'any 2015. La línia que travessa el bloc independentista fa temps que es dibuixa entre els que encara creuen possible un pacte amb Espanya, com ERC, i els que només esperen una nova oportunitat per tornar a intentar la independència, en consonància amb el discurs de Carles Puigdemont. El PDeCAT no té ni estratègia, ni segment electoral, ni lloc en el mapa.

S'acosten setmanes trepidants a l'espai de JxCat, amb un alt grau d'incertesa. Un temps en què l'independentisme, més enllà de les sigles, haurà de plantejar-se en quina mesura la manera de guanyar unes autonòmiques sigui -o no- moure's de la legitimitat que prové de l'1-O.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Hem complert... ara toca als ciutadans, per Gonzalo Boye

Puigdemont pica el crostó al ministre Garzón (per Felip VI)

Topada frontal del Poder Judicial amb Sánchez per l'absència del Rei a Barcelona