PAÍS > PRINCIPAT

La Crida aprova ser un ‘instrument polític’ que es dissoldrà amb la independència

Començarà a actuar com a associació i la nova direcció decidirà quan l'activa com a partit

Per: Odei A.-Etxearte

26.01.2019  11:17

Vilaweb

El congrés constituent de la Crida Nacional per la República ha aprovat esdevenir un ‘instrument polític organitzat’ que es compromet a dissoldre’s quan s’aconsegueixi la República Catalana. Els inscrits a l’assemblea han donat el seu aval a la ponència organitzativa, que advoca per ‘constituir un moviment que es cristal·litzi en un instrument polític organitzat que aplegui aquelles persones que comparteixin l’objectiu de proclamar la República Catalana mitjançant mètodes exclusivament pacífics i democràtics’. També assumeix el compromís de dissoldre’s un cop s’arribi a la independència i manté que les adhesions han de ser individuals. ‘Sumem persones, no sigles’ és un dels lemes del congrés. La ponència s’ha aprovat amb 2.125 vots a favor, 11 en contra i 63 abstencions.
L’organització tindrà tres grans òrgans: l’assemblea nacional (equivalent al congrés), el consell de representants (consell nacional) i el govern de direcció política de la Crida. La direcció haurà de proposar a l’assemblea a quines eleccions considera que s’ha de presentar. Segons que han confirmat fonts de la Crida a VilaWeb, no és previst que la nova cúpula proposi avui a l’assemblea concórrer als comicis i, per tant, no hi haurà incompatibilitat immediata entre els associats que militin a altres partits, en un context de fortes tensions amb el PDECat. De fet, la ponència organitzativa estableix que s’ha de garantir als associats que puguin fer compatible la participació a la Crida amb la militància a altres partits i entitats.
Amb el naixement del moviment, els fundadors en passaran a ser associats. Segons les últimes dades de l’organització, en són 16.954. Una de les responsables de la ponència, Anna Geli, n’ha exposat les bases. L’equip que n’ha dirigit el debat intern, que s’ha fet per via telemàtica, l’han format Gemma Geis, Germà Bel, Damià Calvet, Laia Flotats, Enric Blanes, Nuri Guillaumes, Miquel Àngel Escobar, Agustí Colomines i Josep Jover, a més de Geli.
Tot i que no estava previst, ha intervingut en el debat organitzatiu Joan-Ramon Colomines-Company, que és un dels membres de la candidatura alternativa a la de Sànchez. Colominas ha criticat que en els estatuts de la Crida ‘hi ha mentalitat de partit’ quan aquesta havia de ser, ha dit, una organització ‘diferent’.

Alguns dels membres de la futura organització de la Crida: Ferran Mascarell, Marina Geli, Damià Calvet, Gemma Geis i Elsa Artadi. Fotografia: Albert Salamé

La Crida Nacional per la República celebra durant tot el dia el congrés constituent i començarà les seves activitats polítiques com a associació. L’organització escollirà la seva direcció, amb Jordi Sànchez a la presidència i Toni Morral a la secretaria general. També aprovarà el seu ideari. El diputat de JxCat Eduard Pujol, que és el president de la mesa del congrés, ha subratllat que la Crida vol ser una ‘nova eina política’, un ‘moviment al servei de la política que arrenca l’1-O’. Ha reivindicat, a més, que suma sensibilitats diferents en un context d’excepcionalitat i ha carregat contra els que han volgut desacreditar-la.
Anàlisi: El futur de la Crida: de la tensió amb el PDECat a les eleccions del maig
La Crida arrenca com un moviment que aplega persones amb l’objectiu de ‘proclamar la República Catalana mitjançant mètodes exclusivament pacífics i democràtics’.  Pujol ha recordat que ni Sànchez ni els presos polítics del PDECat podran votar com a conseqüència del seu empresonament. Tampoc hi pot ser presencialment el president a l’exili, Carles Puigdemont.
Morral vol convertir la crida en una ‘eina clau’ per a la independència
Durant el matí, també s’han presentat les dues candidatures a la direcció, just abans de l’inici de les votacions. Toni Morral, que es preveu que surti elegit com a secretari general, ha presentat la llista de Sànchez. N’ha llegit una carta en què l’ex-president de l’ANC demanava suport a la seva candidatura perquè és un equip ‘ideològicament plural’ amb persones honestes i competents. Morral s’ha compromès ha treballar per a convertir la Crida en ‘una eina clau’ que portarà Catalunya a fer efectiu el mandat de l’1-O i a aconseguir la independència. Ha fet referència a l’agenda política dels pròxims mesos, marcada pel judici de l’1-O i les eleccions del 26-M, i ha garantit que la Crida es dedicarà a organitzar-se al territori i a créixer. Aquesta llista aplega el nucli fundador de l’organització i alguns dels pesos pesants de JxCat: Elsa Artadi, Gemma Geis, Albert Batet, Ferran Mascarell, Damià Calvet, Laura Borràs, Pep Andreu, Jordi Pairó, Miquel Àngel Escobar, Marcel Padrós, Assumpció Castellví, Montserrat Morante, Quim Jubert, Àngels Cabasés, Carmo Marques-Pinto, Irene Negre, Marina Geli, Josep Ferrer i Pilar Calvo.
La segona candidatura ha al·legat que no és ‘alternativa’ sinó que vol ser ‘complementària’ a la llista de Sànchez i Morral. Jordi Ferrés, que opta a la presidència, ha argumentat que s’havien d’obrir les llistes i permetre que tots els dirigents puguin ser escollits. Es vota en dues urnes: una per al president i el secretari general, que es voten conjuntament, i una altra per als 19 membres de la direcció. En aquest últim cas, guanyen els 19 noms amb més suports. Al costat de Ferrés, aquesta llista presenta Oriol Izquierdo a la secretaria general. La integren, a més, Francesc Xavier Almirall, Xavier Altadill, Jordi Céspedes, Joan-Ramon Colomines-Companys, Xavier Díez, Ricard Domingo, Santiago Jorge Dorca, Araceli Esquerra, Isabel Ferrer, Elena Fort, Montserrat Grané, Mireia Mercader, Abigaïl Monells, Ivan Ollé, Rosario Palomino, Noèlia Sànchez, Pilar Sentís, Gerard Sesé i Santiago Vilanova.
A la tarda, es proclamaran els resultats de la votació de la direcció i hi haurà les intervencions polítiques de Sànchez, Quim Torra i Puigdemont.

Crida Nacional per la República